“Un Twinnet no surt als apunts, però t’ensenya molt més”.
Mar Ibáñez Guerrero
El “Twinnet”, aquest projecte discret, gairebé desconegut més enllà dels passadissos de la facultat és un projecte abanderat per l’associació d’estudiants de Farmàcia de la Universitat de Barcelona on més enllà dels apunts, classes i exàmens es pretén transportar a l’estudiant a un ambient farmacèutic capaç de traspassar fronteres demogràfiques. El programa ofert, si més no, cada any, proposa als estudiants la idea d’aventurar-se durant una setmana a un país d’Europa i compartir vivències, diàlegs, amb altres estudiants de farmàcia del país seleccionat.
La Judit Ubago, la Laia Sulan i jo mateixa vam poder gaudir d’aquesta experiència al setembre d’aquest any. Totes tres coincidim en el fet que va ser una oportunitat perfecta per mirar el món des d’un altre angle, de posar a prova la idea que estudiar Farmàcia no és només una qüestió de laboratoris i fórmules, sinó també de contextos, de sistemes, de persones.
Aquest any, va tocar Berlín. No la Berlín dels turistes ni de les guies ràpides, sinó una Berlín acadèmica i humana, viscuda des de dins, de la mà dels estudiants de Farmàcia d’allà.
Durant la nostra estança vam aprendre molt sobre el sistema educatiu alemany a través de xerrades divulgatives organitzades a la seva facultat i ens van programar excursions on vam descobrir, de mica en mica, el cor d’una ciutat plena d’història. A més, a través d’activitats com ara el kayaking, classe de mindfullness, visites culturals al jardí botànic, al museu de la farmàcia, passejades pel Mur i de gaudir temps amb les famílies alemanyes ens vam adonar que entre currywurst i rialles tímides en anglès, estàvem aprenent alguna cosa més profunda: la capacitat de connectar l’un amb l’altre sense la necessitat de parlar el mateix idioma.
Quan ens va tocar fer d’amfitrions, vam procurar tornar aquella hospitalitat. Vam organitzar visites per la ciutat de Barcelona, sessions conjuntes a la facultat, sortides nocturnes, un sopar intercultural. Hi havia alguna cosa emocionant a mostrar la nostra ciutat amb la mirada de qui la descobreix per primer cop. Ells portaven preguntes, nosaltres respostes, i viceversa.
El xoc cultural hi va ser, és clar. Però més que un xoc, va ser un mirall. Ens vam veure reflectits en els seus costums, en els seus silencis, en la seva capacitat d’analitzar. Ells, en canvi, van quedar fascinats amb la nostra manera d’allargar el cafè, d’improvisar el planejat i com diu la Laia “la capacitat de fluir”. Vam aprendre a conviure, a compartir habitació, horaris, hàbits, a negociar diferències amb curiositat i no amb judici.
Parlant de diferències, ens va sorprendre molt el fet que estudiàvem el mateix contingut, però érem avaluats de manera molt diferent. Allà, a la Freie Universität , el camí per arribar a ser farmacèutic passa per dues etapes ben marcades i finalitza amb un examen estatal exigent que determina si pots exercir. Nosaltres manifestàvem la sort de poder tenir contacte amb la pràctica professional des de ben aviat. De fet, durant la seva estada a Barcelona, molts de nosaltres vam haver de combinar la universitat amb la feina. Tot plegat ens va fer pensar que hi ha moltes maneres d’aprendre una mateixa professió, i que entendre altres models educatius ens ajuda, també, a valorar el nostre.
Acabant les entrevistes amb les meves companyes del viatge els hi pregunto si recomanarien l’experiència del Twinnet als estudiants de la facultat i que si les trobarem a la llista de candidats en el següent intercanvi, elles em miren, brillants d’emoció i gairebé en una sola veu , em responen: i tant que sí!
